EL PATI (valoració del projecte de millora)

El pati. Aquestes dues paraules escoltades el dia en que vàrem triar el centre de ses Païsses per dur a terme el Pràcticum 0-3, sonaven com una abstracció, com el títol d’un quadre o d’un poema. Se suposava que era el títol del projecte d’innovació i/o millora del nostre centre amb el qual hauríem de col·laborar.

Quan vàrem arribar al centre comprovàrem que d’aquesta proposta plantejada a priori tan sols tenien les dues citades paraules:  El Pati. A partir d’aquest moment vàrem començar a observar quins eren els jocs, les accions que feien els nens i nenes en aquest espai exterior, quins eren els temps i els ritmes, els materials usats, i sobretot, com utilitzaven els diferents espais del pati: l’arener, la caseta, l’hamaca, la construcció de fusta del tobogan. El fet que aquest espai sigui un dels pocs, si no l’únic, pensat exclusivament per al joc i el divertiment dels infants, ens va mostrar el pati com un lloc privilegiat per estimular l’aprenentatge a través del joc (Marín i Molins 2007). Per tant, vàrem veure que el punt de partida hauria de ser potenciar la seva funció educativa aprofitant la capacitat de jugar dels nens per desenvolupar les seves funcions motrius, cognitives i socials.(López Fernandez, 2009).

En la nostra observació vàrem focalitzar la mirada en tres aspectes: els espais, els materials i les accions i dinàmiques dels nens per poder detectar les mancances i les possibilitats de millora en l’aspecte educatiu del pati de ses Païsses, sobre les quals  fer un diagnostics de posibilitats i dissenyar el nostre projecte, que va quedar concretat en dues zones :  el círculo : una zona de descans y el rectangulo: un aula exterior.

1.- ZONA  DE DESCANS:

Triàrem l’indret privilegiat dels dos grans garrovers per oferir un lloc on poder potenciar  accions tranquil·les,  per poder afavorir moments de descans, un lloc que fos còmode, que invités a la intimitat, a la comunicació, en el qual es pogués dur a terme el simbolisme, la relaxació, els agrupaments en parelles o en petit grup. 

Partíem de l’estructura natural dels arbres: les dues enormes columnes dels seus troncs, la cobertura natural del seu fullatge, la seva espaiosa ombra al terra de gespa amb forma de cercle, una de les formes geomètriques que més afavoreixen el joc tranquil  i la comunicació dels infants (J.Abad, 2011). També ajudava la situació espaial dins del pati, ja que està situat en un lloc estratègic per a l’observació del que succeeix al seu entorn. En darrer lloc, la nostra era una proposta ja suggerida per l’hamaca que les practicants de l’any passat havien posat entre els arbres i a la qual nosaltres podríem donar continuïtat, un concepte complementari al de millora.

El nostre disseny inicial va consistir en la fabricació de tres o quatre mòduls amb material reciclat : palets coberts de goma escuma i lona. Aquestes plataformes haurien d’estar estèticament integrades al paisatge, a més de ser confortables, segures i duradores  per tal de respondre a les nostres finalitats inicials, i aquest materials semblaven ser adients. Pensàrem que una caixa de coixins que aportarien les famílies, ajudaria a la confortabilitat dels “tatamis”.

Per completar les possibilitats d’aquesta zona de descans, vàrem aprofitar la simetria que oferien les dues “columnes” dels arbres per suplir la falta detectada al pati d’un indret que pogués donar resposta a la demanda observada en els infants de tenir un espai on amagar-se, un espai secret, d’observació, de simbolisme, de comunicació i de complicitat. Amb aquesta idea dissenyàrem unes carpes fetes de la mateixa lona que els tatamis i que aprofitassin la dita simetria. Tres triangles verticals amb obertures per entrar i sortir que permetessin als nens un espai d’intimitat. Descans i intimitat, dos conceptes complementaris per  a un mateix espai. A més a més, estèticament s’arrodonia el cercle completat amb els mòduls.

      

3.-ZONA TREBALL DE TAULA.

Aquesta proposta tenia un primer objectiu clar: aconseguir que els nens conquerissin un espai que quedava fora de l’ús quotidià dels infants al pati. Aquest espai era ample i amb possibilitats d’innovació pedagògica per la seva situació de racó al costat d’una aula i per la seva forma rectangular oberta, amb un mur a un costat i la bardissa a l’altre.

En un principi, vàrem decidir fer una proposta complementària a la de la zona del jocs verticals, és a dir, un altre tipus d’instal·lació seguint el model educatiu i artístic dels playgrounds, una espiral  o un laberint, que rompés la linealitat de l’espai i que suposes, alhora, una possibilitat d’expressivitat sensoriomotriu. Vàrem pensar dissenys de laberints amb material natural com pedres, troncs, o cordes (J.Abad. 2011).

Malgrat tot això, finalment, l’equip directiu del centre ens va suggerir la idea de conquerir aquest indret construint unes taules que superessin una carència que feia temps havien detectat al pati: la possibilitat que els nens fessin treball d’aula al pati.

El disseny  que férem d’aquesta zona va ser també explorant la potencialitat estètica de l’espai educativament parlant. Vàrem pensar que hauríem de construir nosaltres mateixos les taules i els banquets amb material natural: fusta. Aquesta proposta de millora  ens brindava la possibilitat de construir un espai narratiu, un espai d’identitat, a l’hora que un espai on es pogués potenciar l’activitat autònoma del nen (Arnáiz i Basterrechea. 2011), ja que observàrem que aquests només seien davant d’una taula quan era invitats pels adults per fer activitats o hàbits i rutines.

Dissenyàrem un espai rectangular  que fos ocupat per tres taules  amples amb els seus respectius banquets. Dues per als nens de tres anys i un altra per als petits amb l’objectiu de  potenciar la seva identitat. Per atorgar seguretat i accessibilitat al mobiliari, decidírem fixar-lo a la gespa i eliminar-ne qualsevol material perillós a l’hora de construir-les. Finalment, vàrem fer participar als nens en el creació del espai proposant que  pintessin un mural al lateral y programant una activitat en la qual els infants deixaven la seva emprenta de color per tal de potenciar la relació de pertinença al grup i a l’espai. La partcipació dels petits en el disseny estétic  de la instalació suposava el primer pas en la conquista del mateix.

En definitiva, la idea era la mateixa que amb l’espai del descans: construir espais educatius, artístics,  provocadors d’experiències plaents, d’aprenentatges significatius,  potenciadors de la comunicació, de les relacions amb els altres, amb l’espai, amb el material, amb ells mateixos. Tot això,  basat en les observacions de les necessitats educatives dels infants i de les carències i possibilitats d’un espai (Altamir. 2006), enriquidor per ell mateix, com el pati de ses Païsses.

Creo que el principal aprendizaje que he podido extraer de la realización de este proyecto es el hecho de haber tenido la oportunidad de trabajar en equipo, de hacer un trabajo colaborativo de verdad. Para poder llevar a cabo un proyecto como la mejora de un patio en la que se requiere construir instalaciones sin recursos económicos era imprescindible hacerlo en equipo. Hemos tenido que planificar, diagnosticar necesidades, carencias y posibilidades,  repartir tareas, superar incontables dificultades, hacer un trabajo de logística, de búsqueda de distribuidores, de asesoramiento y ayuda  de profesionales como carpinteros o pintores, ser pacientes con los fracasos, superar obstáculos, compartir ideas, ceder, consensuar… Todo esto nos ha llevado al entusiasmo, a la inversión de tiempo personal, a llegar un poco más lejos de lo que se nos exigía, es decir a involucrarse personalmente en un proyecto grupal.  La satisfacción del éxito en la consecución de los objetivos educativos iniciales perseguidos por el proyecto y el hecho de innovar, es nuestro premio más allá de calificaciones, ya que nuestro trabajo seguirá funcionando una vez que nosotros ya no estemos y habremos dado un pasito más en nuestro camino como futuros maestros.


Justificació de les competències:

A partir del contrast d'informació práctica i teòrica, aconsegueixo arribar a conclusions (1.4) tot justificant i contextualitzant el projecte de millora a partir de les nececessitats i la identificació de possibles problemes (5.2), alhora que he pogut preveure els obstacles i resistències en l'aplicació del projecte (5.4).